Trobareu les fotos del cagatió 2011 que vam celebrar a Glasgow al compte Facebook del casal.

Afegiu-lo a la vostra llista d’amics

L’energia de les comunitats catalanes amb el seu compromís amb Catalunya. Una iniciativa dels Becaris de les CCE.

Apreciats amics,
 
S’apropen festes nadalenques i a Catalunya, el 18 de desembre, se celebra La Marató de TV3, una experiència que, per un dia, aglutina moltes entitats i institucions de Catalunya per lluitar contra una malaltia i per aconseguir fons econòmic  per a la investigació. Enguany, La Marató està dedicada als transplantaments d’òrgans i teixits. Aquesta iniciativa és un referent mundial i és un espectacle televisiu molt seguit entre els catalans. És una bona oportunitat per col·laborar amb una iniciativa catalana que aplega tantes entitats i també per mostrar el compromís dels catalans que vivim a l’exterior amb tot el que s’esdevé a Catalunya, sobretot en matèria de solidaritat i d’impuls socials.
 
La repartició seria la següent:
 
EL 18 DE DESEMBRE
TENERIFE
 
LES COMUNITATS CATALANES DE L’EXTERIOR
MÉRIDA, YUCATÁN
 
AMB LA MARATÓ DE TV3
BERLÍN
 
PER LA REGENERACIÓ I EL TRANSPLANTAMENT D’ÒRGANS I TEIXITS
QUEBEC
 
VISQUI LLUNY…
VICTÒRIA, AUSTRÀLIA
 
 … O VISQUIS A PROP
SARAGOSSA, ESPANYA
 
TRUCA AL 905 11 50 50 I PARTICIPA
COLÒNIA, ALEMANYA
 
DIU MOLT DE TU
HAMBURG, ALEMANYA
 
PERQUÈ TOTS SOM UN
EDIMBURG, ESCÒCIA
 
I QUAN ACABA UNA VIDA EN COMENCEN SIS
MENDOZA, ARGENTINA
 

EL CENTRE CATALÀ D’ESCÒCIA AGRAEIX ALS BECARIS DE LES CCE AQUESTA INICIATIVA TAN HUMANITÀRIA. TOTS AMB LA MARATÓ DE TV3.

Vareu veure el video a TV3? El video estava disponible i també es podia veure a: http://www.youtube.com/watch?v=tmwaKtjjTRE

Benvolguts i benvolgudes,

Tal com us vam comunicar, avui s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la convocatòria de beques BCC per a membres de les Comunitats Catalanes de l’Exterior que vulguin cursar estudis de tercer cicle a Catalunya. Podeu consultar la convocatòria al següent enllaç.

Així mateix, us facilitem un parell d’enllaços a una ampliació de la informació relacionada amb aquesta convocatòria facilitada per l’AGAUR (Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i a la Recerca):

Informació en català: http://www10.gencat.cat/agaur_web/AppJava/catala/a_beca.jsp?categoria=formacio&id_beca=18261

Informació en castellà: http://www10.gencat.cat/agaur_web/AppJava/castellano/a_beca.jsp?categoria=formacio&id_beca=18281

Arrel de les consultes que ens heu fet arribar, us informem que aquestes beques donen cobertura tant als estudis de tercer cicle que comencen al gener com els que es van iniciar el passat mes de setembre.

 A partir de l’endemà del dia 23, els interessats disposaran de 15 dies hàbils (és a dir, fins el proper 14 de gener de 2012) per presentar les sol·licituds.

 Els impresos de sol·licitud i una ampliació de la convocatòria de beques, estaran disponibles per a tots els interessats a la pàgina web de l’AGAUR (Agència de Gestió i Ajuts Universitaris i de Recerca) de la Generalitat de Catalunya: www.gencat.cat/agaur . Tot i això, el mateix dia de la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, us enviarem un correu electrònic amb el formulari i l’enllaç a tota la informació relacionada.

 Tot i això, us informo de les principals característiques de les beques per tal que feu difusió entre els membres de la vostra Comunitat que puguin estar interessats:

Persones beneficiàries

Poden beneficiar-se’n els membres de qualsevol comunitat catalana de l’exterior legalment reconeguda d’acord amb el que preveu la Llei 18/1996, de 27 de desembre, de relacions amb les comunitats catalanes de l’exterior, que reuneixin les condicions següents:

 Noves sol·licituds

a) Ser membre d’una comunitat catalana de l’exterior amb anterioritat a l’1 de gener de 2008.

b) Per a les beques per cursar un màster universitari i/o estades predoctorals de recerca: estar en possessió d’una diplomatura, llicenciatura universitària o equivalents que hagin obtingut la titulació fora de Catalunya després de l’any 2005.

 c) Per a les beques destinades a estades postdoctorals: investigadors/ores o professorat universitari adscrits a una universitat o centre equivalent en els seus respectius països d’origen, que hagin aconseguit el doctorat després de l’any 2005.

 Renovacions

a) Haver obtingut la condició de beneficiaris/àries per cursar un màster universitari en el marc de la Resolució IUE/1530/2010, de 16 d’abril (BCC 2010), per la qual s’aproven les bases i s’obre la convocatòria de beques per a membres de comunitats catalanes de l’exterior (BCC) per a l’any 2010.

 b) Haver superat satisfactòriament el primer curs i acreditar la continuació dels mateixos estudis becats segons la base 2.2.a).

 Període

Les beques tenen una durada de 4 a 12 mesos. Les estades a Catalunya s’han de realitzar entre l’1 de setembre de 2011 i el 30 de juny de 2012 i han de finalitzar abans del 31 de desembre de 2012.

Restem a la vostra disposició per aclarir-vos els dubtes que pugueu tenir.

Atentament,

Dani Gimeno

Responsable

Comunitats Catalanes de l’Exterior

Internacionalització de les entitats catalanes

Secretaria d’Afers Exteriors – Departament de la Presidència

Pietat, 2 | 08002 Barcelona | 93 554 50 93

daniel.gimeno@gencat.cat | www.gencat.cat/afersexteriors

Per Àstrid Bierge

No hi ha res que m’interessi més que les paraules. És com una malaltia.

Sóc incapaç de llegir un llibre i no anotar les paraules que no conec per després buscar-les al diccionari i apuntar-ne la definició, i si les deixo passar, tinc una gran sensació de pèrdua, com si fiqués diners dins d’una butxaca foradada. De moment el rècord se l’emporta Difunts sota els ametllers en flor, d’en Porcel, que em va fer treballar com una negra.

Cada cop que m’atreveixo a obrir les Petites Proses Blanques de Salvador Espriu, ho deixo córrer a la segona línia perquè veig que em tornaria boja. Ara que vaig curta de temps tinc acumulades unes 500 paraules, però el fet de tenir-les escrites, localitzades, a punt per ser desvetllades, em tranquil·litza.

A part de les paraules boniques o estranyes, m’interessa molt saber com es diuen en català moltes paraules que només sabem dir en castellà. N’hi ha per donar i per vendre! A la bossa sempre porto paperots amb castellanismes anotats que m’assalten mentre estic al tren o pel carrer.

Fa uns dies, la pregunta ‘com coi es deu dir això en català?’ em va envestir a mitja dutxa, i vaig sortir tota xopa i amb el cap ensabonat per anotar-la i no oblidar-me’n. Era la paraula
retortijón, que es diu retortilló o torçó. Fa poc també vaig aprendre que chiringuito es diu guingueta, hortera xaró, mequetrefe manefla i tirachinas tirador. Tots coneixem la paraula habladuríes i en canvi enraonies o parlaries ens sonen
estranyes. La paraula inmiscuirse potser no ens grinyola, però és incorrecta, i s’hauria de dir immiscir-se o maneflejar, i tothom sap què és una cosa de pacotilla però no sap què és una cosa de nyigui-nyogui. I res d’entre pitus i flautes sinó entre naps i cols, i una cosa que no és ni chicha ni limoná, és una cosa que és mitja figa. Un gangós, en català, no és res, i així, el Carod o el Trias el que tenen és la veu ennassada.
Un casamentero és un matrimonier i una alcahueta és una alcavota. El rocío sabem que es diu rosada, però quan es glaça i es fa escarcha? Llavors es diu gebre o gebrada. Armar la marimorena és armar un sagramental. O bé armar un sarau, que en català, encara que sembli estrany, també existeix.

Com també existeix donar la lata, perquè dir que aquest paio és una lata és una frase del tot correcta. I sacar, fer una sacada -en futbol, per exemple-, també. Ara, si vols dir que algú té molt de saque amb el menjar, has de dir que té un bon davallant.

Txungu eh! Veus, aquesta és una altra, el fet de catalanitzar-nos les paraules encara que sovint en coneguem la traducció correcta. Els hi fiquem una u al final i ens quedem tan amples. Txungu, guarru, cuentus txinus (sopars de duro és fantàstic!), tingladu, arreglu, apanyu, txantxullu (martingala o tripijoc), txulu (fatxenda), txivatu (delator, espieta o portanoves), sueltu (xavalla o, si vols fer-ho més fàcil, canvi), i la nostra preferida: el buenu (bé). Aquesta la diu tot Cristu. Jo també, eh! Com vale, o catxundeig, o txurrada, o escaquejar-se, com si quedés malament dir d’acord, desori, poca-soltada o desentendre’s. I els nens, volen que els portis als caballitos, no als cavallets o al carrussel.

Com es diu pujar en una subhasta? Licitar. I els manguitos que es posen els nens petits de flotadors? Maniguets o maneguins. I fer un salt de tijereta? Fer una tisorada.
No és que vulgui fer-me la setciències, jo les sé perquè les busco, i precisament aquí està el drama, perquè és molt trist que hi hagi tantes paraules col·loquials que només haguem après en castellà. I de vegades, com deia, sí que les sabem, però estem tan acomplexats que ens sona millor la versió castellana. Diem més borde que no pas malcarat, papanatas que bajoc o toca-sons, cantamañanas que baliga-balaga o taral·lirot, mandanga que històries, parafernalia que faramalla, caradura que penques, santiguarse que senyar-se o persignar-se, o finiquito que quitança o finiment. També n’hi ha moltes d’aquelles que, en fred, ens costen de treure, i després, quan ens les diuen, deixem anar allò de ‘ara que ho dius, sí que la sabia’: Estribillo/tornada, atiborrarse/ataconar-se, de carrerilla/de cor o de memòria, estar en un aprieto/trobar-se en un destret, i tenir patxorra/ no posar-se pedres al fetge o prendre-s’ho a la fresca.

No cal anar gaire lluny, perquè Espanya també se’ns fica per tot el cos, malgrat que en català sovint hi hagi dues traduccions possibles: la yema del dit és el palpís o el tou del dit, els nudillos són els artells o els nusos dels dits, a la espinilla se li diu canyella o canella, a la rabadilla rabada o carpó, a la pantorrilla panxell o tou de la cama, i al empeine empenya.

En fi, que en català també pot dir-se tot. És un idioma bonic i ric, i som només nosaltres els que l’empobrim. De consol, sempre ens quedarà el ‘Déu n’hi do’, que no només és intraduïble sinó que és molt difícil de definir.

Un cop, amb la Sílvia, vam arribar a aquesta definició: ‘Tenint en compte el que hi ha, és bastant’. Tenint en compte que ja som molts els que ens hem educat en català, Déu n’hi do, com el parlem, de malament. Si ens estiméssim més la nostra llengua i no ens la deixéssim contaminar tant pel castellà, a Catalunya, li lluiria més el pèl (otro gallo cantaría).

(Extracte del Diari Empordà, 15 de maig 2011)

Catàleg Raonat de Salvador Dalí: www.salvador-dali.org/cataleg_raonat/

Figueres

El Centre d’Estudis Dalinians tindrà enllestit al 2015 el catàleg sobre l’obra completa de l’artista 

TANIA TAPIA – ACN el Centre d’Estudis Dalinians lidera una tasca ingent per recopilar tota la informació entorn a l’obra de Salvador Dalí, documentar-la i explicar-ne els detalls més minuciosos en el que anomena Catàleg Raonat.

El primer tram del catàleg, que engloba l’obra del 1910 al 1930,va veure la llum al 2004 -coincidint amb el centenari del naixement de l’artista- i aquest dilluns s’ha presentat el tercer tram, que recull documentació de treballs fins al 1951.

La previsió és que en un màxim de quatre anys es pugui tenir ja tota l’obra documentada. Tota aquesta informació es pot consultar a Internet de manera gratuïta. Fins al moment, s’han estudiat un total de 605 obres de més de 100 col·leccions diferents.